Tot és possible

"Amb el Marc tot és possible". Ho deia divendres després dels entrenaments lliures al circuit de Mugello, el gran Valentino Rossi, nou vegades campió del món, quan li preguntaven si Marc Màrquez, després de patir una esgarrifosa caiguda, estava descartat per lluitar per la victòria diumenge. Ho va repetir dissabte el General Manager de l'equip Honda, Livio Suppo, quan li van preguntar a on volia arribar Màrquez als últims classificatoris de dissabte tot i els cops i la fisura a l'espatlla. I és veritat, amb ell tot és possible. Avui, al Gran Premi d'Itàlia sortia sisè i ha caigut per una errada quan quedaven tres voltes i anava segon en solitari després d'haver avançat al seu company d'equip, Dani Pedrosa.



A tots els que segueixen el Mundial se'ls hi han acabat els adjectius per valorar o qualificar les actuacions d'aquest jove que, cursa rera cursa, sorprén tothom. Seria, en el món del motor, un cas similar al de Messi al futbol. Tothom en parla i tothom busca l'adjectiu més original i que millor el descrigui. Tots es queden curts. Vist tot el que ha demostrat fins ara, que crec que no és el màxim, el millor és dir el que va dir Il Dottore divendres: "amb ell tot és possible".

En Marc fa el que li agrada i en gaudeix i això es nota a la pista. El seu entorn li dóna suport i, continuament li diu que ha de ser feliç, que corri i en gaudeixi, que és jove i que no perdi el cap. Li recorden que és un privilegiat per poder fer el que li agrada i que no tothom té la seva sort. És la seva temporada per aprendre a MotoGP però està demostrant que és llest, molt llest, i ho fa ràpid.

A més, per humilitat, per simpatia, o pel que sigui, té el suport de la gran majoria dels cracks de MotoGP. Entre ells  Cal Crutchlow que, fa unes setmantes li recomanava, via Twitter, que s'equivoqués d'autobús i no arribés a Austin i així tots ho tindrien més fàcil. I, sobretot té el suport d'un: Valentino Rossi que, crític amb sí mateix, és capaç de dissenyar un casc amb una tortuga amb els ulls oberts per recordar-li al món que, tot i haver canviat a Yamaha, encara és lent, més lent que Lorenzo, Pedrosa i Màrquez. Una autocrítica que els hi falta a alguns dels pilots de la graella com el company d'equip del lleidatà, Dani Pedrosa, a qui recomanaria que els missatges els digui a la cara i no a través dels mitjans de comunicació. No pot ser que després de quedar segon solti al paddock tancat la frase: "el Marc, que sempre em segueix". De fet, no és ni tan sols veritat. A Itàlia, de fet, ha caigut quan ja l'havia avançat.

A Mugello no ha pogut ser. La propera cita és al Circuit de Montmeló. Teniu quinze dies per pensar adjectius!!!