dimecres, 31 de juliol del 2013

A la piscina (II) / En la piscina (II)


Ha arribat la natació!! La situació a la piscina del Sant Jordi ha canviat, i molt. La zona mixta és com una ONU on conviuen periodistes de moltíssimes nacions. S'ha acabat, com passava a la sincronitzada, això de que els esportistes es parin davant dels voluntaris encarregats de les entrevistes a peu de piscina, les anomenades flash quotes. Això sí, el que no ha canviat és la desfilada de cracks, autèntics cracks, i en aquest cas, puc afirmar que són cracks dins i fora de la piscina.

¡Ha llegado la natación!!! La situación en la piscina del Sant Jordi ha cambiado y mucho. La zona mixta es como una ONU donde conviven periodistas de muchísimas naciones. Se ha acabado, como pasaba con la sincronizada, eso de que los deportistas se paren delante de los voluntarios encargados de las entrevistas a pie de piscina, las llamadas flash quotes. Eso sí, lo que no ha cambiado es el desfile de cracks, auténticos cracks, y este caso, puedo afirmar que son cracks dentro y fuera de la piscina.

 A LA PISCINA

Si fa uns dies deia que algunes de les nedadores de sincronitzada no eren tan grans com semblen per la televisió, he de dir que en el cas de la natació, sobretot pel que fa als homes, la regla es compleix, i en aquest punt, els homes podeu deixar de llegir un parell de linies per no sentir una mica d'enveja... Pel que fa a les noies, hi ha de tot: altes, no tan altes, molt i molt guapes, normaletes... però els nois, ai els nois. Desconec quants músculs té una persona al cos però a ells se'ls hi noten TOTS, absolutament tots. És tot un espectacle... Us heu enfadat per aquests comentaris, podriem dir una mica sexistes?? Em sabrà greu però he cregut convenient compartir la meva sort amb la resta de les noies...

Els nois ja podeu continuar llegint. "Ryan Ryan, one question for the official web, please". Qui fa la demanda és una servidora i l'objectiu l'americà Ryan Lochte, després de perdre l'or amb el relleu contra els francesos. Què dieu? es va aturar davant meu? Doncs la veritat és que no... (il.lusa de mi). Això sí, molt amablement em va dir que li preguntés al cap de premsa que anava davant (He is the boss, em va dir) que, també molt amablement em va dir que anès amb els periodistes americans a l'altra part de la zona mixta. Això sí, tot i que els americans acabaven de perdre el relleu van contestar a totes i cadascuna de les preguntes. Perquè això sí que ho tenen aquesta gent, saben que la premsa és important i vagi bé o no, ells l'atenen. Per cert, encara parlant del relleu, sabeu que un dels americans va vomitar al podi?? Doncs sí, va pagar car l'esforç.

Ara les entrevistes es fan així: amb la resta dels periodistes del país.

Cracks dins i fora de les piscines. Imagineu-vos la situació: l'australià Christian Sprenger, el sudafricà Cameron Van Der Burg i el brasiler Felipe Lima acaben de guanyar l'or, la plata i el bronze als 100 metres braça i arriben a la sala de premsa. Quan hi entren veuen que està a punt de començar la final dels 50 metres papallona d'homes. Abans de seure a la taula demanen permís per mirar la cursa i es queden tots tres allà plantats comentant la jugada i, el brasiler, molt content en veure que la guanya Cesar Cielo. S'asseuen, tornen a demanar perdó i contesten a totes les preguntes sense oblidar-se de felicitar-se els uns als altres per les respectives medalles, una pràctica, la de felicitar els rivals, que tenen tots. Minuts després, Cesar Cielo entra a la sala de premsa i un periodista brasiler diu que no sap anglès i que preguntarà en portugués, el conductor de la conferència li diu que no garanteix que el pugui traduir i és el mateix Cielo el que diu que ho farà ell. O sigui, escolta la pregunta, la tradueix a l'anglès, contesta en portugués i la seva mateixa resposta la tradueix a l'anglès... És un crack o no??




EN LA PISCINA

Si hace unos días decía que algunas de las nadadoras de sincronizada no son tan grandes como parecen en la televisión, tengo que decir que en el caso de la natación, sobre todo los hombres, la regla se cumple. Y en este punto, los hombres podeis dejar de leer durante un par de líneas para no sentir un poco de envidia... En las chicas hay de todo: altas, no tan altas, guapísimas, normalitas... pero los chicos, ay los chicos... Desconozco cuántos músculos tenemos en el cuerpo pero a ellos se les notan TODOS, absolutamente todos. Es todo un espectáculo... ¿Os habeis enfadado los chicos por estos comentarios, podríamos decir sexistas? Lo siento pero he creído conveniente compartir mi suerte con el resto de las chicas...

Los chicos ya podeis continuar leyendo. "Ryan Ryan, one question for the official web, please". Quien hace la pregunta soy yo y el objetivo es el americano Ryan Lochte después de perder el oro en el relevo contra los franceses en la primera jornada de la natación. ¿Qué decís, se paró o no? Pues la verdad es que no... (ilusa de mi). Eso sí, muy amablemente me dijo que le preguntase al jefe de prensa que iba delante si se podía parar (he is the boss, me dijo). El jefe de prensa, también muy amablemente, me dijo que me fuera donde estaban los periodistas americanos en la otra parte de la zona mixta. Eso sí, aunque los americanos acababan de perder el relevo respondieron a todas y cada una de las preguntas porque tienen claro que la prensa es importante y la respetan. Vayan bien, o no, las cosas, siempre contestan. Por cierto, aún hablando de este relevo, ¿sabeis que uno de los americanos vomitó en el podio? Pues sí, pagó el esfuerzo.

Ahora las entrevistas se hacen así: con el resto de periodistas del país. Y si no sabes lituano, ruso o polaco, les pides a ellos que te hagan un breve resumen.

Cracks dentro y fuera de las piscinas. Imaginad la situación: el australiano Christian Sprenger, el surafricano Cameron Van Der Burg y el brasileño Felipe Lima acaban de ganar el oro, la plata y el bronce en los 100 metros braza y llegan a la sala de prensa. Cuando entran ven que está a punto de empezar la final de los 50 metros mariposa de hombres. Antes de sentarse piden permiso para mirar la carrera y se quedan allí, plantados delante de la televisión comentando la jugada y, el brasileño, muy contento porque el ganador es su compatriota Cesar Cielo. Se sientan, vuelven a pedir perdón y contestan a todas y cada una de las preguntas sin olvidarse de felicitarse los unos a los otros por sus respectivas medallas, una práctica, la de felicitar a los rivales, que tienen todos. Minutos después, ese mismo día, Cesar Cielo entra en la sala de prensa con su flamante medalla de oro y un periodista brasileño dice que no sabe inglés y que preguntará en portugués, el conductor le dice que no garantiza que lo entienda todo y lo pueda traducir. Pues en ese mismo momento, Cesar Cielo pide permiso para hablar y dice que será él mismo quien traduzca si no nos importa. O sea, escucha la pregunta en portugués, la traduce al inglés, contesta en portugués y su misma respuesta la repite en inglés... ¿es o no un crack

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada