dimecres, 7 d’agost del 2013

A la piscina (III) / En la piscina (III)


Ja s'ha acabat Barcelona 2013!! Han estat quinze dies de feina dura però m'ho he passat francament bé!! He conegut gent i he tingut l'oportunitat de veure passar pel meu costat als reis i les reines de la natació mundial. Uns reis i reines que aixequen passions i com tots, n'hi ha que són més simpàtics i n'hi ha que ho són menys. N'hi ha que es fan fotos amb tothom i signen tots els autògrafs que convingui i n'hi ha que es neguen a fer-se fotos dient que no van pentinades; n'hi ha que regalen el casquet o, fins i tot algun xop (la mascota del Mundial) i n'hi ha que fan un regal però per darrera ve algú de la federació i el pobre voluntari que havia rebut el regal es queda sense perquè li pren. Sun Yang, Ryan Lochte, Camille Lacourt, Missy Franklin, Cate Campbell, Ruta Meilutyte, Yuliya Efimova, Mireia Belmonte, Katie Ledecky, Chad Le Clos, Cesar Cielo o Laszlo Czech (l'únic de tots ells a qui vaig tenir l'honor d'entrevistar sola) passaran a la història d'aquests mundials. 

¡¡Ya se ha acabado Barcelona 2013!! Han sido quince días de trabajo intenso pero me lo he pasado francamente bien. He conocido gente y he tenido la oportunidad de ver pasar a mi lado a los reyes y las reinas de la natación mundial. Unos reyes y reinas que levantan pasiones y, como todos, los hay que son más simpáticos y los hay que lo son menos. Algunos se hacen fotos con todo el mundo y firman todos los autógrafos que haga falta y otros se niegan a hacerse fotos, e incluso a firmar, alegando que no van bien peinadas; los hay que regalan un gorro o, incluso algún Xop (la mascota del Mundial) y los hay que hacen un regalo pero detrás suyo llega alguien de la federación y el pobre voluntario se queda sin el regalo recibido porque se lo quita. Sun Yang, Ryan Lochte, Camille Lacourt, Missy Franklin, Cate Campbell, Ruta Meilutyte, Yuliya Efimova, Mireia Belmonte, Katie Ledecky, Chad Le Clos, Cesar Cielo o Laszlo Czech (el único a quien tuve el honor de entrevistar yo sola) pasaran a la historia de estos mundiales.



LES FOTOS PROHIBIDES / LAS FOTOS PROHIBIDAS

La primera de les normes d'un voluntari és: no molestar els esportistes. Això implica, entre d'altres coses, no fer-se fotos amb ells i no fer fotos a la zona mixta, si ho fas, t'arrisques a que et prenguin l'acreditació. Si te'ls trobes fora del Sant Jordi o al Village la regla ja no és vàlida. Tampoc, per mi, l'últim dia (total el càstig de treure'm l'acreditació era ja un mal menor). A la sala de premsa, no em va quedar gaire clar si es podien fer o no... Les fotos que veureu ara són una mostra d'aquests quinze dies i els seus protagonistes. Algunes són prohibides

La primera de las normas de un voluntario es: no molestar a los deportistas. Eso implica, entre otras cosas, no hacerse fotos con ellos y no hacer fotos en la zona mixta ya que si lo haces te arriesgas a que te retiren la acreditación. Si te los encuentras fuera del Sant Jordi o en el Village la regla ya no es válida. Tampoco, según mis propias normas, el último día de campeonato (total, el castigo de quitarme la acreditación ya era un mal menor). En la sala de prensa la verdad es que no me quedó claro si se podían hacer o no... Las fotos son una muestra de estos quince días y de sus protagonistas. Algunas son prohibidas.



A dalt: una de les fotos que estava prohibida si hi havia gent a la sala de premsa i no està clar si ho estava si no hi havia ningú. Nosaltres ens la vam fer.
A baix: el Carlos i la Laia em serveixen d'exemple. El dia que feies roda de premsa la competició la veies per la tele amb el so ambient del Sant Jordi, o sigui, sense comentaris. 

Arriba: una de las fotos que estaba prohibida si había gente en la sala de prensa y no estaba claro si lo estaba si no había nadie. Nosotros nos la hicimos
Abajo: Carlos y Laia me sirven de ejemplo. El día que te tocaba rueda de prensa la competición la veías a través de la tele con el sonido ambiente del Sant Jordi, o sea, sin comentarios.


El Carlos, el Mario, les dues Laies i l'Aicha, els meus companys de la zona mixta i les Flash Quotes. El dia que feies aquesta feina ja us puc dir que veieu vosaltres millor la competició que jo. La famosa zona mixta on treballavem nosaltres estava darrera i sota de la piscina. Per fer aquesta foto vam haver de demanar permís i esperar-nos que tothom marxés...aquell dia vam plegar bastant tard.

Carlos, Mario, las dos Laias y Aicha, mis compañeros de la zona mixta y las Flash Quotes. El día que hacías este trabajo ya os digo ahora que veiais mejor vosotros la competición que yo. La famosa zona mixta donde estábamos estaba detrás y debajo de la piscina. Para hacer esta foto tuvimos que pedir permiso y esperarnos a que todo el mundo se fuera... ese día salimos tarde.



A la sortida d'esportistes del Sant Jordi s'aplegava cada dia una gran quantitat de gent a la recerca d'una foto o un autògraf del seu ídol. Com he dit abans n'hi havia que s'aturaven i n'hi havia que sortien escoltats pels Mossos per no haver-se d'aturar. Vist això, els periodistes que volien una visió diferent a la de la sala de premsa, se les havien d'ingeniar per tenir una mica de tranquil.litat. En tot aquest perímetre sí que es podien fer fotos...

En la salida de deportistas del Sant Jordi se reunía cada día una gran multitud en búsqueda de una foto o un autógrafo de sus ídolos. Como he dicho antes, algunos deportistas se paraban y se estaban bastante rato y había algunos que salían escoltados por los Mossos d'Esquadra para no pararse. Los periodistas que querían una visión diferente a la de la sala de prensa se las tenían que ingeniar para encontrar un poco de tranquilidad. En todo este perímetro sí que se podían hacer fotos...

Amb aquesta foto, el meu company i amic Carlos Bonías es va convertir en el més envejat per les voluntàries. Va ser un dels pocs en trobar-se al sudafricà Chad Le Clos als voltants del Sant Jordi i, com no, es va fer una foto (us recordo que allà no estava prohibit). Le Clos era un dels més perseguits juntament amb Ryan Lochte, la veritat és que no sé ben bé perquè...

Con esta foto, mi compañero y amigo Carlos Bonías se convirtió en el más envidiado de las voluntarias. Fue uno de los pocos que se encontró al sudafricano Chad Le Clos por los alrededores del Sant Jordi y consiguió una foto. Era uno de los más perseguidos junto con Ryan Lochte, la verdad es que no se bien porqué...



Va ser per aquestes zones exteriors on jo em vaig trobar Aschwin Wildeboer i una de les components de l'equip espanyol de natación sincronitzada, una de les sirenes com diu el meu nebot Jaume, Paula Klamburg. També a la zona del village van anar les noies de l'equip de waterpolo a celebrar el seu or.

Fue en estas zonas exteriores donde me encontré a Aschwin Wildeboer y a una de las componentes del equipo español de natación sincronizada, una de las sirenas como dice mi sobrino Jaume, Paula Klamburg. También en la zona del village celebraron las guerreras del agua su oro en la competición de waterpolo.


AQUESTES FOTOS ES PODEN FER? / ¿ESTAS FOTOS SE PUEDEN HACER?








La primera foto és l'única que he aconseguit de Ryan Lochte, l'esperava l'últim dia però no va pujar perquè el relleu 4x100 estils dels Estats Units va ser desqualificat...tampoc no me'l vaig trobar pel carrer. Les dues noies són la russa Efimova i la lituana Ruta Meliutyte, de només 16 anys. Dues de les protagonistes del Mundial perquè van batre el mateix rècord del món, el de 50M braça, una al matí i l'altra a la tarda. Les rodes de premsa es convertien en autèntics festivals: gent mirant el mòbil si no rebia preguntes (els japonesos de l'última foto), gent rient i fent bromes amb els companys (les nord-americanes amb Missy Franklin al capdavant a la penúltima) o gent saludant amb el famós Xop. Aquestes fotos diguem que són al.legals...millor que no et vegin.

La primera foto es la única que tengo de Ryan Lochte, lo esperaba el último día pero no subió porque el relevo 4x100 estilos de los Estados Unidos fue descalificado...tampoco no me lo encontré por la calle. Las dos chicas son la rusa Efimova y la lituana Ruta Meliutyte, de sólo 16 años. Dos de las protagonistas del Mundial porque batieron el mismo récord del mundo, el de 50M braza, una por la mañana y la otra por la tarde. Las ruedas de prensa se convertían en auténticos shows: gente mirando el móvil si no recibía preguntas (los japoneses de la última foto), gente riendo y haciendo broma con los compañeros (las norteamericanas con Missy Franklin en la penúltima) o gente saludando con el famoso Xop. Digamos que estas fotos son alegales...mejor que no te viesen haciéndolas.

LES AUTÈNTIQUES FOTOS PROHIBIDES  / LAS AUTÉNTICAS FOTOS PROHIBIDAS




Era l'últim dia i alguns haviem respectat les normes però ara, què ens podia passar? Cesar Cielo (sí el que va plorar al podi quan sonava l'himne del país) i dos companys de la selecció brasilera es van equivocar. Buscaven el plató d'Eurosport i van anar a parar al MPC (Media Press Center)... No podiem deixar passar la nostra oportunitat i clack... primera foto. 
Diumenge va ser un gran dia pel francès Camille Lacourt. La foto no està gaire enfocada perquè me la va fer una companya francesa, l'Aicha, just després de jo fer-li a ella: les mans li tremolaven molt i molt... és una llàstima però he aconseguit que alguna amiga em tingui una mica d'enveja, veritat @magielapelos? jajaja. 
El rei de les distàncies llargues, el xinès Sun Yang, ens va fer esperar pràcticament una hora abans d'arribar a la roda de premsa i, quan ho va fer va ser una mica maleducat, la veritat. Voliem una foto amb ell però el de premsa ens va dir que ens hi haviem de posar tots...tranquil home ja ens està bé!!!

Era el último día y algunos habíamos respetado las normas pero ahora, ¿qué nos podía pasar? Cesar Cielo (sí, el que lloró en el podio cuando sonaba el himno brasileño) y  dos compañeros de la selección se equivocaron. Buscaban el plató de Eurosport y fueron a parar al MPC (Media Press Center)... No podíamos dejar pasar nuestra oportunidad y clack... primera foto.
El domingo fue un gran día para el francés Camille Lacourt. La foto está un poco borrosa porque me la hizo una compañera franesa, Aicha, justo después de que yo se la hiciese a ella: las manos le temblaban un montón...es una lástima pero he conseguido que alguna amiga me tenga un poco de envidia, ¿verdad @magielapelos? jajaja.
El rey de las distancias largas, el chino Sun Yang, nos hizo esperar prácticamente una hora antes de subir a la rueda de prensa y cuando lo hizo, la verdad, fue un poco maleducado. Queríamos una foto con él y el de prensa nos dijo que de acuerdo pero todos  a la vez..." tranquilo hombre que ya nos va bien" -le dijimos.

I per cert, abans que ningú em pregunti: sí, jo estic dreta i sí, ells són així d'alts!!!
I por cierto, antes de que alguien me pregunte: ¡¡¡sí, yo estoy de pie y sí, ellos son así de altos!!!

1 comentari:

  1. Eva sóc l'Elena dels mundials! Uaaau quina passada de fotos!! Amb el Cesar Cielo i el Sun Yang... i el Ryan que guapooo!! jajaja Una abraçada! :)

    ResponElimina