La velocitat, el paddock i els ídols: un dia al GP Aragón / La velocidad, el paddock y los ídolos: un dia en el GP Aragón

No hi havia anat mai a un Gran Premi de motos tot i que m'encanten i miro sempre les curses per la tele. El Gran Premi de Aragón ha estat el meu debut i la veritat és que m'ha encantat. Tot i que m'esperava que el paddock fos més gran, l'ambient que es viu és genial. És un anar i venir de gent que t'obliga a aplicar els cinc sentits si vols veure el màxim nombre possible d'ídols en una jornada, Marc Màrquez, Dani Pedrosa, Jorge Lorenzo, Valentino Rossi, Carl Crutchlow.... Una cosa que he descobert i una altra que he confirmat. La que he descobert és que no tinc paciència, ni edat, per estar plantada davant un camió esperant veure al 46 o al 93 i veure'ls després cinc segons i rebent cops per tot arreu. La que he confirmat és que aquests tios van mooooooooooolt ràpid!!!!! Seure a la grada a veure'ls passar és girar el cap cada mig segon!!! No tens temps per a res!!! Per cert, hi he anat gràcies al meu amic @oskaracin78. Et dec un gyntonic, noi!!

No había ido nunca a un Gran Premio de motos a pesar de que me encantan y miro siempre las carreras por la tele. El Gran Premio de Aragón ha sido mi debut y la verdad es que me ha encantado. Me esperaba el paddock un poco más grande, eso es verdad, pero el ambiente es genial. Es un ir y venir de gente que te obliga a estar siempre con los cinco sentidos si quieres ver a los máximos pilotos posibles en una jornada, Marc Màrquez, Valentino Rossi, Dani Pedrosa, Jorge Lorenzo, Carl Crutchlow... Una cosa que he descubierto y otra que he confirmado. La que he descubierto es que no tengo paciencia, ni edad, para estar de pie delante de un camión esperando a ver al 46 o al 93 y verlos después cinco segundos y recibiendo golpes y codazos. La que he confirmado es que todos ellos van muuuuuuuuuy rápidos!!! ¡¡Sentarte e la grada a verlos pasar es girar la cabeza cada medio segundo!!! ¡¡No tienes tiempo para nada!! Por cierto, he ido gracias a mi amigo @oskaracin78.¡¡¡ Te debo como mínimo un gyntonic!!!

Qüestió de matemàtiques / Cuestión de matemáticas

He trigat una mica, sí, ho reconec. De tota manera, tampoc no crec que hi hagués gaire gent esperant un nou post al blog... He trigat una mica perquè he volgut fer matemàtiques i, com ja he dit en alguna ocasió, els números no se'm donen gaire bé, no m'han agradat mai. Ja fa uns dies que hi penso i ahir, després de la fantàstica cursa de MotoGP em va tornar a venir al cap. Pas a pas, cursa a cursa i, a vegades amb una mica de fortuna, tot i que com sempre dic, la fortuna s'ha de buscar, Marc Màrquez s'ha fet amb la categoria de MotoGP. És l'actual líder de mundial amb 34 punts de diferència sobre Jorge Lorenzo i Dani Pedrosa i, ara ja sí, tothom el comença a tenir en compte com a candidat a la victòria final. Ells mateixos diuen que van cursa a cursa però, evidentment, crec que també són conscients que ho poden aconseguir. I aquestes són les matemàtiques que he volgut fer. Això sí, ja aviso que els meus números són bàsics i els més simples que he trobat perquè hores d'ara les combinacions encara són moltes.

He tardado un poco, lo reconozco. De todas maneras, tampoco creo que hubiera mucha gente esperando un nuevo post en el blog... He tardado un poco porque he querido hacer algunas operaciones matemáticas y, como ya he dicho en alguna ocasión, los números no se me dan muy bien, no me han gustado nunca. Hace unos días que pienso en ello y ayer, después de la fantástica carrera de MotoGP me volvió a venir a la mente. Paso a paso, carrera a carrera y, a veces, con un poco de fortuna, aunque como siempre digo la fortuna se ha de buscar, Marc Màrquez ha conquistado la categoría de MotoGP. Es el actual líder del mundial con 34 puntos de diferencia sobre Jorge Lorenzo y Dani Pedrosa y, ahora ya sí, todo el mundo lo empieza a considerar como uno de los candidatos a la victoria final. Ellos mismos dicen que van carrera a carrera pero, evidentemente, creo que también son conscientes de que lo pueden conseguir. Y estas han sido mis matemáticas. Eso sí, aviso: mis números son básicos y muy simples porque las opciones y diferentes combinaciones son muchas todavía.

Per uns dies m'encadeno / Por unos días me encadeno

Sí, ja ho sé, el meu blog parla d'esports... Però em ve de gust participar fins el pròxim dia 12 en aquesta iniciativa perquè realment ho sento així. Sóc lleidatana amb mare extremenya i pare també lleidatà, tot i que els seus pares són murcians i van venir a la capital del Segrià de molt joves. Estic bastant farta de justificar-me per tenir una llengüa i una cultura diferents a la resta d'un país que, en termes generals, no ens respecta ni com a poble ni com a res. Tinc amics independentistes i amics que no se'n senten però tots són el mateix: AMICS. 

També estic farta de sentir a parlar d'un futur incert per a una Catalunya independent d'Espanya... Em sembla que si en aquests moments el futur és alguna cosa és incert, per no dir negre...  Per això crec que les coses ens poden anar millor, molt millor. I aquest millor també inclouria el món dels esports, el meu món, el que m'agrada de veritat i el que vec que està patint massa. I que consti que no parlo dels grans equips i dels esports de masses com el futbol o el bàsquet... parlo de tota la resta, dels esports minoritaris i dels petits clubs de ciutats i pobles que tenen com a objectiu principal que els més petits facin esport i s'ho passin bé.

Per això enllaço els meus pensaments amb els d'altres persones. BONA DIADA

http://martigallardo.blogspot.com.es/ 

Sí, ya lo se, generalmente hablo de deportes... Pero me apetece participar en esta iniciativa hasta el próximo 12 de septiembre porque realmente lo siento así. Soy leridana de madre extremeña y de padre también leridano pero con sus padres, mis abuelos, murcianos. Estoy bastante cansada de justificarme por tener una lengua y una cultura diferentes al resto de un país que, en términos generales, no nos respeta ni como pueblo ni como nada más. Tengo amigos independentistas y amigos que no sienten lo mismo pero todos son iguales: MIS AMIGOS

También estoy harta de escuchar hablar de un futuro incierto para una Catalunya independiente de España... Me parece que si en estos momentos el futuro es algo, eso es incierto, por no decir negro... Por eso creo que las cosas nos podrían ir mejor, mucho mejor. Y este mejor también incluye el mundo de los deportes, mi mundo, lo que me gusta de verdad y al que veo padecer muchísimo. Y que conste que no hablo de los grandes equipos y de los deportes de masa como el fútbol o el baloncesto... me refiero a todo el resto: a los deportes minoritarios y a los equipos de ciudades y pueblos que tienen como único objetivo que los más pequeños hagan deporte y se lo pasen bien.

Por eso enlazo mis pensamientos a los de otras personas. BONA DIADA

http://martigallardo.blogspot.com.es/ 

L'edat no és important, o si? / La edad no es importante, ¿o si?

Aquest mes de setembre els aficionats del bàsquet estan de sort. Lluny, a Eslovènia es juga l'Eurobàsquet, amb Espanya com a favorita. Aquí, l'activitat a les pistes de bàsquet lleidatanes torna a ser intensa. I ho dic per experiència perquè vivint davant del Barris Nord, puc donar fe que la botzina sona cada dos per tres i els set dies de la setmana, la veritat és que el diumenge no m'agrada gaire sentir-la a partir de les nou del matí... És només un exemple. Un exemple que em porta a parlar del club que habita al Barris Nord: el Força Lleida. Fa uns dies el meu amic Sergi Caufapé (@Scaufape) qualificava a Jose Simeón (@Simee10) i a Juampi Sutina (@juampisutina) com els veterans de l'equip al seu article de Segre. Com ens hem de veure, els veterans de l'equip amb 22 i 23 anys!!! No sé si els hi agrada gaire aquest qualificatiu... Això té una explicació. No són veterans per edat, són veterans perquè són els dos únics jugadors de la temporada passada que continuen. Bé, ells i Marc Rubín de Celis (@rubindecelis11), internacional Sub-18 amb Espanya, que ha signat un contracte per als pròxims tres anys i que l'any passat va jugar alguns minuts, una mica més de dos per ser exactes.

Los aficionados al baloncesto están de suerte este mes de septiembre. Lejos, en Eslovenia, se juega el Europeo con España como favorita para ganarlo y aquí, la actividad en las pistas de baloncesto leridanas vuelve a ser intensa. Y lo digo por experiencia personal porque viviendo delante del Barris Nord puedo dar fe de que la sirena suena cada dos por tres y los siete días de la semana, la verdad es que escucharla los domingos a las nueve de la mañana no me hace mucha gracia... Es un ejemplo. Un ejemplo que me lleva a hablar del club que habita en el Barris Nord: el Força Lleida. Hace unos días mi amigo Sergi Caufapé (@Scaufape) calificaba a Jose Simeón (@Simee10) y a Juampi Sutina (@juampisutina) de veteranos del equipo en su artículo en el diario Segre. ¡¡¡Cómo se han de ver, veteranos del equipo con 22 y 23 años!!! No se si les hará mucha gracia el calificativo... Eso tiene una explicación, no es que los periodistas nos hayamos vuelto locos, no son veteranos por edad, son veteranos porque son los dos únicos jugadores que siguen de la temporada pasada. Bueno, ellos y Marc Rubín de Celis (@rubindecelis), internacional Sub-18 con España, que ha firmado un contrato para los próximos tres años y que el año pasado ya jugó algunos minutos, un poco más de dos para ser exactos.

L'opi del poble / El opio del pueblo

Que aixequi la mà qui no s'ho passi bé els diumenges!!! I és que en temes esportius, a Lleida, estem francament entretinguts. Per això, em permetreu que discrepi una mica del filòsof Marx. Per a mi, l'opi del poble no és la religió, és l'esport. I que quedi clar que no vull semblar frívola, la situació mundial és dolenta, mot dolenta, però sí que és veritat que un diumenge veient als grans esportistes que tenim a Lleida passa molt millor. Pateixes per veure a Saül Craviotto al Mundial de Duisburg... pateixes per veure al gran Marc Màrquez i al petit Àlex Màrquez a Silverstone i pateixes per veure al gran Lleida Esportiu en el seu retorn al Camp d'Esports. Entre tots, t'oblides una mica de la resta i al final, dia rodó: un bronze, el de Craviotto, un segon lloc del gran Màrquez, un tercer lloc del petit Màrquez i una victòria, amb remuntada inclosa, del Lleida Esportiu. Ha passat millor o no, el diumenge?

Que levante la mano quien no se lo pase bien los domingos. Y es que en temas deportivos, en Lleida, estamos francamente entretenidos. Por eso, me tomaré la pequeña licencia de discrepar con el filósofo Marx. Para mi, el opio del pueblo no es la religión, es el deporte. Y que quede claro que no quiero parecer frívola. La situación mundial es mala, muy mala, pero sí que es verdad que un domingo viendo a los grandes deportistas que tenemos en Lleida pasa mucho mejor. Padeces por ver a Saül Craviotto en el Mundial de Duisburg... padeces por ver al gran Marc Màrquez y al pequeño Àlex Màrquez en Silverstone... y padeces por ver al Lleida Esportiu en su retorno al Camp d'Esports. Entre todos te olvidas un poco del resto y, al final, día redondo: un bronce, el de Craviotto, un segundo lugar del Màrquez grande, un tercero del Màrquez pequeño y una victoria, con remontada incluida, del Lleida Esportiu. ¿Ha pasado mejor o no, el domingo?