No tranquils, això no serà un altre texte amb tots els rècords que ha batut aquest any. Si mireu qualsevol dels diaris o pàgines web els podreu trobar molt fàcilment. I fins i tot, si mireu l'storify que he fet, també teniu un munt de fotografíes, missatges de felicitació i moltes coses més, inclosa la cançó carrinclona, com diem aquí, que li han dedicat els Moniatos Band, el Loró loró. Això pretén ser més senzill, com és ell. Per això també el títol. No cal magnificar més les coses, és campió, és el número 1, com va dir un emocionadíssim Julià en acabar la cursa. Durant aquests últims mesos hem vibrat, hem patit, hem cridat i ens hem emocionat amb ell, amb el 93, amb Marc Màrquez, i tot el seu equip. L'avançament a Laguna Seca al seu ídol Valentino Rossi, la bandera negra de Phillip Island, els copets amb els seus rivals... hem vist de tot i ara només falta felicitar-lo a ell i a tots els seus. ENHORABONA perquè realment us ho mereixeu... ah, i GRÀCIES!!!
No tranquilos, esto no será otro texto con todos los récords que ha batido este año. Si miraís cualquiera de los periódicos o páginas web los podreis encontrar muy fácilmente. Incluso, si mirais el storify que he hecho, teneis muchas fotografías, mensajes de felicitación y muchas cosas más, incluso la canción "carrinclona", como decimos aquí de los Moniatos Band, el Loró, loró. Esto pretende ser más sencillo, como es él. De ahí también el título. No hace falta magnificar más las cosas, es campeón, es el número 1, como dijo un emocionadísimo Julià al terminar la carrera. Durante estos últimos meses hemos vibrado, hemos sufrido y nos hemos emocionado con él, con el 93, con Marc Màrquez y todo su equipo. El adelantamiento en el sacacorchos de Laguna Seca a su ídolo Valentino Rossi, la bandera negra de Phillip Island, los golpecitos con sus rivales... hemos visto de todo y ahora sólo queda felicitarlo a él y a todos los suyos. ENHORABUENA porque realmente os lo mereceis... ah, y ¡¡¡GRACIAS!!!
El d'ahir va ser un dia d'emocions. Reconec que no vaig patir tant com em pensava perquè, una vegada més, em va demostrar que és molt inteligent... la manera com va gestionar la cursa al Circuit Ricardo Tormo, tot i que al final va reconéixer que li havia costat no entrar en la lluita per guanyar, va ser tot un exemple de com ha crescut i madurat en tots aquests anys. Fa uns quants anys, al 2007, vaig fer una entrevista més en profunditat a l'Emili Alzamora perquè era un dels que formava part d'un llibre sobre els 50 últims anys de l'esport a Lleida. L'Emili hi formava part com a campió del món de 125cc, el 1999 a l'Argentina i sent el més regular de tots, sense guanyar cap cursa. Doncs ja en aquella entrevista em parlava del seu pupil Marc Màrquez i em deia que per qualitats, caràcter i manera de ser arribaria lluny. A més, tancàvem l'entrevista amb un "m'agradaria que arribés més lluny que jo perquè Lleida s'ho mereix". I mare meva si ha arribat més lluny: amb només 20 anys ha guanyat tres campionats del món!!! I no, insisteixo, no tornaré a repetir els rècords que ha batut.
La victòria d'ahir va ser, a més, l'exemple perfecte de la simplicitat i senzillesa de la familia Màrquez. Aquells comentaris sobre els caragols de Lleida, "babosos i lents", va dir la Roser; "gràcies per haver-me parit", diu ell, i ella contesta: "amb dos co....., jo..." (no reprodueixo totalment les paraules per si algun nen em llegeix); "estic molt orgullós del meu germà", deia Àlex Màrquez, recordem que roockie de Moto3... Tot això, totes aquestes frases ens ensenyaven a una familia senzilla, potser una mica superada pels esdeveniments... i no vull dir amb això que tota la resta de families i pilots del paddock tinguin preparades les respostes, només dic que no són tan espontanis...
Després del seu debut al Mundial, em va dir que debutant al Mundial havia complert un somni i que ara volia ser Campió del Món... Quan vam apagar la càmera li vaig dir: "home, tampoc no et passis, no? Que acabes d'arribar!!!". Si se'n recorda encara deu riure ara!!! Amb lo maca que hagués estat calladeta...
I el somriure.... què puc dir del somriure?? Si no l'ha perdut mai!!! Ni en moments complicats, que els ha tingut. Perquè estic convençuda que la perfecció no existeix, que si no...En fi, per acabar unes quantes fotos més... i amb això ho deixo... Ara ell ha de descansar, o no, perque comença ja a entrenar-se amb la nova moto... i nosaltres hem d'esperar al mes de març...
El de ayer fue un día de emociones. Reconozco que no sufrí tanto como me pensaba porque, una vez más, me demostró que es muy inteligente... la manera cómo gestionó la carrera en el Circuit Ricardo Tormo, a pesar de que al final reconoció que le había costado no entrar en la lucha por ganar, fue todo un ejemplo de cómo ha crecido y madurado en todos estos años. Hace unos cuantos, en el 2007, li hice una entrevista en profundidad a Emili Alzamora porque era uno de los deportistas que formaba parte de un libro sobre los últimos 50 años de deporte en Lleida. Emili formaba parte del libro como campeón del Mundo de 125cc, en el 1999 en Argentina y siendo el más regular porque no ganó ninguna carrera. Ya en aquella entrevista me hablaba de su pupilo, de Marc Màrquez y me decía que por cualidades, carácter y manera de ser llegaría muy lejos. Además, cerrábamos la entrevista con un "me gustaría que llegase mucho más lejos que yo porque Lleida se lo merece". Y ¡¡¡madre mía si ha llegado más lejos: con 20 años ha ganado tres títulos mundiales en tres categorías diferentes!!! Y no, insisto, no volveré a repetir los récords que ha batido este año.
La victoria de ayer fue, además, un ejemplo perfecto de simplicidad y sencillez de la família Màrquez. Aquellos comentarios sobre los caracoles de Lleida "babosos y lentos", dijo Roser; "gracias por haberme parido", dijo él y ella contesta "con dos coj...., jo..." (no reproduzco las palabras exactas por si me lee algún menor); "estoy orgulloso de mi hermano", decía Àlex Màrquez, recordemos que roockie de Moto3... Todo eso, todas estas frases nos enseñaron a una família sencilla, quizás un poco superada por los acontecimientos... y no quiero decir con esto que el resto de famílias y pilotos del paddock tengan preparadas las respuestas, sólo digo que no son tan espontáneos...
Después de su debut en el Mundial, me dijo que habiendo debutado en el Mundial había cumplido un sueño y que ahora quería ser Campeón del Mundo... Cuando apagamos la cámara le dije: "hombre tampoco te pases, no? ¡¡¡ Que acabas de llegar!!!. Si se acuerda, aún se debe reir... ¡¡¡Con lo guapa que hubiera estado calladita!!!
Y esa sonrisa... ¿¿qué se puede decir de la sonrisa?? ¡¡No la ha perdido nunca!! Ni en los momentos complicados, que los ha tenido. Porque soy de las que pienso que la perfección no existe, que si no.... En fin, ahí van unas cuantas fotos más... y con esto acabo... Ahora él a descansar, o no, porque empieza a entrenar ya con la nueva moto.. y nosotros a esperar que llegue marzo.
(Les fotos són de Repsol Media i del twitter oficial de Marc Màrquez)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada