Escric Cervera i no tot el món perquè em sembla que seria una mica prepotent. Lo de la resta del món ho creiem tots però lo de Cervera està comprovat. Fins i tot la pluja, que semblava que enguany no faria acte de presència, es va acostar a la capital de la Segarra per saludar als dos campions del Món, els Màrquez, els veïns més famosos d'una ciutat que ja s'està plantejant posar el seu nom a algún carrer o pavelló poliesportiu. Feina rai perquè amb l'edat que tenen, encara la liaran moltes vegades més, crec.
Escribo Cervera y no todo el mundo porque me parece que sería un poco prepotente. Lo del resto del mundo nos lo pensamos pero lo de Cervera está comprobado. Hasta la lluvia, que parecía que este año no haría acto de presencia, se acercó a la capital de la Segarra para saludar a los dos campeones del Mundo, los Màrquez, los vecinos más famosos de una ciudad que ya se plantea poner su nombre en alguna calle o pabellón polideportivo. Trabajo tendrán porque con la edad de estos dos descarados, aún la liaran muchas veces más, pienso.
El d'ahir és d'aquells dies que m'agrada treballar. És el colofó perfecte d'unes persones a les que coneixes fa molts anys i que t'han donat moltíssimes alegries. Però no només els Màrquez en concret. Va ser un dia d'emocions per molta gent que va passar més desapercebuda. Entre aquesta gent, la del Moto Club Segre, un club on aquest parell van començar, les primeres llicències les tenen a les seves oficines, i on es van passar hores amb els seus pares i els tiets a les competicions que s'organitzaven al Circuit de Bellpuig.
El president del Moto Club, Lluís Capdevila, va ser un dels que va arribar amb moto a la capital de la Segarra i dels que després va seguir la comitiva. Ho va fer en l'anonimat, amb el seu fill i orgullós dels Màrquez. "Ja se'ls hi veia alguna cosa", deia i reconeixia que "veure'ls així i aquí és un orgull per tots nosaltres. Per ells, per la seva familia, el Ramon -el tiet i president del club de fans-, els pares... Estem molt i molt contents".
La gentada que hi havia davant del Bona Teca era indescriptible. Una afició que va aguantar el fred, encara no plovia, esperant veure als seus ídols, i no sempre esperant a la porta correcta, cosa que feia que els periodistes que haviem d'entrar i sortir ens haguessim de discutir amb ells... però ho entenc, estaven molt i molt excitats. Eren tants i tant nerviossos que portar el primer català en guanyar a la categoria reina del Mundial, Àlex Crivillé, al plató de l'1Món.cat de la Xarxa de Televisions Locals, va ser tota una odissea. La gent de les motos té memòria, vaja que si en té... Tothom volia fotos amb el campió... però teniem pressa, ho sento, des d'aquí demano perdó si vaig ser una mica borde... però el directe és el directe. A ell també li demano disculpes pel segrest i les aglomeracions... n'estic molt agraïda.
I la rua va ser tot un bany de masses. Vaja com sempre... I a la plaça, els que van aguantar perquè llavors sí que havia plogut ja, van poder veure a tota la familia Màrquez, fins i tot els tres avis, i tots dos equips. La celebració aquesta vegada va ser més de l'Àlex que del Marc (que ja en té quatre de títols mundials) i em quedo amb un crit per catalogar-lo com el de la nit: "Canguro quien no bote", aiiiii Miller com te'n recordaràs d'aquest Mundial. Seràs tant recordat com Marco Melandri.....
En fi, tots dos van prometre tornar... Jo me'ls crec, i vosaltres?
________________________________________________________________
El de ayer es uno de aquellos días en los que me gusta trabajar. Es el colofón perfecto de unas personas a las que conoces hace años, ahora evidentemente están en otra órbita, y que han dado muchísimas alegrías. Pero no solo los Màrquez. Fue un día de emociones para mucha gente que en la celebración pasó más desapercibida. Entre ellos, la gente del Moto Club Segre, el club donde esta pareja empezaron, en su poder están las primeras licencias, y donde se pasaron muchísimas horas con sus padres y su tío en las competiciones que se organizaban en el Circuit de Bellpuig.
El presidente del Moto Club, Lluís Capdevila, fue uno de los que llegó en moto a la capital de la Segarra y de los que después siguieron la comitiva. Lo hizo en el anonimato, con su hijo, y orgulloso de los Màrquez. "Ya se les veía alguna cosa", decía y reconocía que "verlos así y aquí es un orgullo para todos nosotros. Por ellos y por su familia, Ramón -el tío y presidente del club de fans, los padres... Estamos muy orgullosos".
El gentío que había delante del Bona Teca era indescriptible. Una afición que aguantó el frío, aún no llovía, esperando a sus ídolos y no siempre en la puerta correcta, cosa que hacía que los periodistas que teníamos que entrar y salir nos tuviésemos que discutir con ellos... pero lo entiendo, estaban nerviosos y excitados. Eran tantos y tan nerviosos que llevar al primer catalán que ganó la categoría reina del Mundial, Àlex Crivillé, al plató del 1Món.cat de la Xarxa de Televisions Locals, fue toda una odisea. La gente de las motos tiene memoria, vaya que si tiene... Todos querían fotos con el campeón... pero teníamos prisa, lo siento, desde aquí pido perdón si fui un poco borde... pero el directo es el directo. A él también le pido perdón por el secuestro, las aglomeraciones.... le estoy muy agradecida.
Y la rúa fue todo un baño de masas. Vaya, como siempre... Y en la plaza, los que aguantaron porque allí sí que había llovido ya, pudieron ver a toda la família Màrquez, incluso a los abuelos, los tres, y a los dos equipos. La celebración este año fue más de Àlex que de Marc (que ya tiene cuatro títulos Mundiales) y me quedo con uno de los gritos para catalogarlo como el de la noche : "Canguro quien no bote", ayyyy Miller como te acordarás de este Mundial. Serás tan recordado en Lleida como Marco Melandri...
En fin, los dos prometieron volver y yo me los creo, ¿y vosotros?
(L'última de les fotos és de Box_Repsol)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada