diumenge, 25 d’octubre del 2015

Mare meva / Madre mía


Mare meva!!! Si m'ho expliquen no m'ho crec. Sort que ho he vist en directe i, tot i així, he dubtat si veia el que creia que estava veient, i molt!!! No sóc mitòmana però reconec que, d'entre els pocs ídols que tinc, un d'ells és Valentino Rossi. I avui, s'ha equivocat, i molt!!.

¡¡¡Madre mía!!! Si me lo hubiesen explicado no me lo creo. Suerte que lo he visto en direct y, aún así, he dudado de si estaba viendo lo que creía, ¡y mucho!. No soy muy mitómana pero reconozco que, entre los pocos ídolos que tengo, uno de ellos es Valentino Rossi. Hoy se ha equivocado, ¡y mucho!

_______________________________________



I és que veient el Gran Premi de Malàisia no s'ha adormit ningú, i això que hem hagut de matinar una mica (ja m'enteneu, en diumenge i havent de treballar una mica més tard...). Han estat unes voltes intenses amb una catorzena d'avançaments entre Marc Màrquez i Valentino Rossi que busca aconseguir la seva desena corona mundial. Al final, jo crec que l'italià ha perdut el control, els nervis, com ho vulgueu dir..., ha tret el peu i ha tombat a Màrquez. Després d'algunes repeticions s'ha vist clar, res més a dir.

He de reconèixer, potser és que sóc massa ingènua, que pensava que en arribar al parc tancat després de fer tercer, darrera de Pedrosa i Lorenzo, diria que s'ha equivocat, que se li havia anat el cap. No, no ho ha dit, ha estat pitjor encara: "he canviat la trajectòria perquè estava perdent molt temps amb les avançaments i Màrquez se m'ha vingut a sobre..." Perdona? I perquè has reduït la velocitat? I perquè has mirat primer i després has fet un gest? I encara pitjor, perquè, després de soltar la cama encara t'has girat una vegada més per veure si Màrquez estava al terra?

Sí, Rossi ha perdut els nervis i amb aquesta acció, segurament ha perdut l'estima i l'admiració de moltíssims, milions i milions, dels seguidors que té. I el que per a mi és més important, ha perdut el respecte de la resta de pilots, tot i ser una llegenda viva, i també el d'un nou, de poc més de 20 anys i doble campió del món de MotoGP, que l'admirava i que a la seva habitació tenia pòsters i fotos seves (i això ho dic amb coneixement de causa).

Ha estat ell sol qui s'ha ficat en aquest embolic. Dijous provocava Màrquez amb les seves declaracions, intentant passar-li pressió a ell. Ja aquell dia, o al següent, no me'n recordo, li deia a una amiga que era una estratègia, que volia implicar Màrquez per mirar d'aturar Lorenzo. Es va equivocar. El de Cervera ha demostrat moltes vegades que no s'arronsa i que és tot un senyor responent a la pista. Avui, fins al moment fatídic de la cama, la lluita era dura però legal i el 46, il dottore, ha estat qui ha comés l'error.

Punt a part és la sanció. Crec que la direcció de carrera ha estat una mica covarda. Ha sancionat amb tres punts al carnet sabent que ja en tenia un i que això provocaria que sortís últim a València. Així es renta les mans i els hi diu a Lorenzo, Màrquez i Rossi, i Pedrosa que s'ha afegit en aquestes últimes curses, "ja us ho fareu nois". 

Amb tot això, la pregunta és: es mereix Rossi ser el campió d'aquest mundial? La meva germana amb qui comento les curses tot i que ella viu a Canàries i jo a Lleida, diu que no. Jo estic massa dolguda per pensar-hi i pronunciar-me.
__________________________________________

Viendo el Gran Premio de Malasia no se ha dormido nadie, y eso que hemos madrugado un poco (ya me entendeis: domingo, trabajando un poco más tarde...). Han sido unas vueltas intensas con catorce adelantamientos entre Marc Màrquez y Valentino Rossi que busca su décima corona mundial. Al final, creo que el italiano ha perdido el control, los nervios, como lo querais llamar... ha sacado la pierna y ha tirado al suelo a Màrquez. Después de algunas repeticiones se ha visto claro, no hay más que hablar.

Tengo que reconocer, quizás es que soy un poco ingenua, que pensaba que tras llegar al parque cerrado después de ser tercero, tras Pedrosa y Lorenzo, diría que se ha equivocado, que había perdido la cabeza. No, no ha dicho eso, ha sido peor aún: "he cambiado la trayectoria porque estaba perdiendo mucho tiempo con los adelantamientos y Màrquez se me ha tirado encima..." ¿Perdona? ¿Y por qué has reducido la velocidad y después has hecho un gesto? Y aún peor, ¿por qué después de soltar la pierna aún te giras para ver si Màrquez seguía encima de la moto o estaba en el suelo?

Sí, Rossi ha perdido los nervios y con esta acción, seguramente ha perdido la estima y la admiración de muchísimos, millones y millones, de los seguidores que tiene en todo el mundo. Y lo que para mi es más importante, ha perdido el respeto del resto de pilotos, a pesar de ser una leyenda viva, y también el de un nuevo, de poco más de 20 años y doble campeón mundial de MotoGP, que lo admiraba y que tenía en su habitación pósters y fotos suyas (y esto último lo digo con conocimiento de causa)

Ha sido él quien se ha metido solito en este follón. El jueves provocaba a Màrquez diciendo que quería perjudicarlo y beneficiar a Lorenzo, le intentaba pasar la presión al de Cervera. Ya ese día, o al siguiente, no me acuerdo, le decía a una amiga que era una estrategia para implicar al 93 en la lucha y parar a Lorenzo. Se equivocó. Màrquez ha demostrado muchas veces que no se esconde ni se acobarda, que es todo un señor y que, generalmente, responde en la pista. Hoy, hasta el momento fatídico de la patada, la lucha era dura pero legal y el 46, il dottore, ha sido el que ha cometido el error. 

Punto y a parte es la sanción. Creo que dirección de carrera ha sido covarde. Han sancionado con tres puntos en el carnet a Rossi sabiendo que ya tenía uno y que eso provocaría que salga último en Valencia. Eso es lavarse las manos. Les está diciendo a Lorenzo, Màrquez y Rossi, y Pedrosa que se ha añadido en estas últimas carreras, "ya os apañareis chicos. Que sea lo que dios, o quien sea, quiera". 

Con todo esto la pregunta es: ¿se merece Rossi ser el campeón de este mundial? Mi hermana, con quien comento siempre las carreras aunque ella está en las Canarias y yo en Lleida, dice que no. Yo estoy muy dolida todavía para pensarlo y pronunciarme.




(Les fotos són del twtter oficial de Repsol @box_repsol i @mundodeportivo)

dilluns, 19 d’octubre del 2015

Rosa


Segurament, no us caldrà pensar gaire per trobar alguna persona, segurament dona, que hagi patit o estigui patint ara càncer de mama al vostre cercle de relacions. Ser periodista té molts aventatges, un d'ells és conèixer gent, i gent de tota mena, edat i condició. Una de les coses que més valoro és l'aspecte social de l'esport i gràcies a la meva feina, aquesta faceta la visc sovint.

Seguramente no necesitareis pensar mucho para encontrar alguna persona, seguramente mujer, que haya padecido o esté padeciendo cáncer de mama en vuestro círculo de relaciones. Ser periodista tiene muchas ventajas, una de ellas es conocer gente de toda clase, edad y condición. Una de las cosas que más valoro es el aspecto social del deporte y, gracias a mi trabajo, esta parte la vivo a menudo.


diumenge, 11 d’octubre del 2015

Estem segurs que el poder és de les dones? / ¿Seguro que el poder es de las mujeres?


Imagineu-vos que arribeu a casa i veieu que al senyor Twitter teniu set o vuit notificacions.... Et preguntes: què ha passat? O pitjor, què he fet? Obres, mires i veus que el motiu de les notificacions és que hi ha un diari que ha gosat fer una portada amb dones!!!! Què??? Amb dones?? Esportistes femenines a la portada?

Imaginad que llegais a casa y veis que al señor Twitter teneis siete u ocho notificaciones... Lo primero que haces es preguntarte: ¿qué ha pasado? O peor, ¿qué he hecho? Abres, miras y ves que el motivo de las notificaciones es que hay un diario que ha tenido el valor de hacer una portada ¡¡con mujeres!! ¿Qué? ¿Con mujeres? ¿Deportistas femeninas en portada?