Reflexions d'amigues / Reflexiones de amigas

L'últim partit a casa de l'Actel Força Lleida, contra el Palència per fer més exactes, em va acompanyar una amiga. A vegades ho faig, algunes amigues, a qui veure esport no els desagrada, m'acompanyen i així ens posem al dia de com ha anat la setmana boja que totes acostumem a tenir. A banda de mirar els partits, es pot dir que arreglem el món i intentem entendre algunes coses.

Al último partido en casa del Actel Força Lleida, contra el Palencia para ser exactos, me acompañó una amiga. A veces lo hago, algunas amigas a quien ver partidos de diferentes deportes no les desagrada me acompañan y así nos ponemos al día de cómo ha ido la semana loca que todas acostumbramos a tener. Allí, a parte de mirar los partidos, se puede decir que arreglamos el mundo e intentamos entender algunas cosas.



I l'altre dia, al Barris Nord, totes dues vam coincidir en el fet que està molt bé que es convidi a clubs de la ciutat a fer exhibicions a la mitja part. En aquest cas hi havia el Twirling Magraners, amb campiones d'Espanya al seu equip i era una bona ocasió per a que aquestes esportistes es lluïssin davant d'un públic que elles, com a esport minoritari, no tindran mai.  També, i abans de començar la segona part, els dos últims quarts, es va fer un homenatge a l'equip de bàsquet de la UdL.

Aquesta és la part bona. La dolenta és que totes dues també vam coincidir en la manca de respecte que suposa que mentre aquestes esportistes estan fent la seva exhibició o sortint a la pista per ensenyar els trofeus que han guanyat, no hi hagi ningú a la llotja, o es quedi un únic directiu com, en aquest cas, Albert Aliaga. De què serveix convidar a algú a fer alguna cosa si no hi ha el president del club per rebre'l o rebre-la?

Això no ha passat, per exemple, al partit del CB Lleida de Copa Catalunya contra el Platges Mataró també d'aquesta jornada. Els equips femenins d'Aspros han fet un partit d'exhibició a la mitja part i la presidenta del club no s'ha mogut del seient. A més, en acabar el partit, s'han fet una fotografia de familia amb el primer equip. I és que, per mi,  les formes són tant o més importants que els gest.

A tot això, us preguntareu què te a veure la foto de la portada amb les reflexions amb la meva amiga... Realment res, però també volia parlar en aquest post sobre la Cursa Balàfia-Aremi, la segona més antiga de Lleida, només superada per la Pujada a la Seu. Un miler de persones entre les tres distàncias i la caminada i tot amb fins socials per Aremi. Això sí que és un èxit.

_____________________________________________________


Y el otro día, en el Barris Nord, las dos coincidimos en el hecho de que está muy bien que se invite a gente de otros clubes de la ciudad a hacer exhibiciones durante el descans. En este caso eran las mujeres y niñas del Twirling Mangraners, con campeonas de España en sus filas, y era una buena ocasión para que estas deportistas se luciesen delante de un público que ellas, como deporte minoritario, no tendrán nunca. Además, y antes de empezar la segunda parte, se hizo un reconocimiento al equipo de baloncesto de la UdL

Esta es la parte buena. La mala es que las dos, mi amiga y yo, coincidimos en la falta de respeto que supone que mientras estas deportistas estan haciendo la exhibición o saliendo a la pista para enseñar los trofeos, no haya nadie en el palco, o se quede un único directivo, en este caso Albert Aliaga.. ¿De qué sirve invitar a alguien si no está el presidente del club para recibirle?

Eso mismo no ha pasado, por ejemplo, en el partido del CB Lleida de Copa Catalunya femenina contra el Platges Mataró también de esta jornada. Los equipos femeninos de Aspros han hecho un partido de exhibición en el descanso y la presidenta del club no se ha levantado del asiento. Además, al acabar el partido, se han hecho una fotografía de família con el primer equipo. Y es que, para mi, las formas son más importantes que el gesto.

Después  de todo esto os preguntareis qué tiene que ver la foto de la portada con las reflexiones con mi amiga.... Realmente nada, pero no quería dejar de hablar de la Cursa Balàfia-Aremi, la segunda más antigua de Lleida solo superada por la Pujada a la Seu Vella. Un millar de personas entre las tres distancias y la caminaa y todo con fines sociales para Aremi. Eso sí que es un éxito.